adaut

Retour 

1. adj.

a. 'utile, approprié'

AuzCassS 1934: En un libre del rei Enric / … / trobei d'azautz esperimens

AuzCassS 3434: Enquera faretz, si·us azauta / una metzina qu'es azauta

b. 'habile, ingénieux [en parlant d'une personne]'

ArnGuilhSansTDid 2,373: Escudiers per servir / vos son bos a tenir. / Azautz ne aiatz dos, / bels e savis e pros

RaimVidF 1,958: Saber devetz qu'el mon non es / sabers ni mestiers que tan valha / [az] adzaut hom… / … com joglaria fay.

NovHerRickettsContr 91,501: Pus azaut messorguier non ai en loc saubut; / mielhs obras de messorguas sovendet e menut, / no fetz Martin d'Olit de lansa ni d'escut.

VidaBertrBornVidasBS 68,4: Bertrans de Born si fo de Lemozi… Et era azautz hom e cortes.

GuilhBarraG 4753: Las grans lauzors de Mosenher Guillem de la Barra. / … / e·l pus garnit de gran honor, / e·l pus azaut en gent parlar / e·l pus complit en gent portar

c. 'ingénieux [en parlant de qc]'

FlamG 2587: … s'o pogues far / cubertamen que non o vis / sos ostes que josta lui sis; / mais trobat ha un asaut gein

d. 'convenable, agréable, joli'

BerPalB 1,26: mas quan vey la beutat / e·l belh cors blanc e le, / graile, gras e delguat, / e·l plus azaut qu'om ve / e·l mielhs afaissonat, / totz mon cor se cambia

BernVentA 40,61: Domna, s'eu fos de vos auzitz / … / Azautz sens m'i fora cobitz

ArnGuilhSansTDid 2,306: Vostre cors tenetz gen / e d'azaut vestimen

CadZ 6,29: Temps fo qu'om conoissia / Drutz, quan los vezia, / A las grans messios / … / Et als azautz guarnimens / Et als belhs aculhimens.

AlbSist/MongeHarveyPPart 1:102,30: Monges, manjar ses gabar e ses rire / non pot esser fort cortes ni valens [var. azautz ni plazens]

RaimVidF 1,941: Per c'aissi son de lor lunhat / azaut saber e conoissen, / e·l cavayer pros e valen / que solian vieure mest lor / son tornat apres bauzador

RaimVidF 1,1137: Adzaut captenh fan hon pro / ades grazir en tot afar, / e azaut son saber menar.

RaimVidF 2,258: … bels amicx, / asatç tocatz de bas aficx / vais qe de cor senblatç azauç

SordB 43,1149: la terza adaut' als pros per dreg / e non es en si eis' adauta

SordB 43,1145: L'una es azauta et adautada, / e l'autra es desazautada

LanfCigB 4,43: E pos tant me sui azautatz, / S'azautz iois me·n es destinatz, / Per merce la prec no·l m'atart.

RaimGaucR 3,4: Un sirventes, si pogues, volgra far / quez agrades e plagues a la gen, / mar no·l sai far, don m'es greu, ben ni gen, / ni sai belhs digz ni azautz motz triar

GuirRiqL 11.2,223: E silh c'ap cortezia / et ab azaut saber / se sabon captener / … / podon ben possezir / aquel nom de joglar.

AmSescSansTDid 4,388: soi fort encoratiada / que·us renda guazerdo / azaut e bel e bo / del servir que·m faratz

PLunSansTDid 5,12: … venc en cami / us bels guarsos, / que foc azautz e gracios / a mon semblan, / quar, al desse que·m fo davan, / mi saludec

JaufreB 2: D'un cumte de bona maneira, / d'asauta rasun vertadeira, / … / Pudetz ausir la comensaila

JaufreB 2142: Ab tan venc en una rebeira / On ac u molin ben asaut / Qe a ben ·xxx· brasas d'aut

JaufreB 2242: … / Un cavalier de gran valor / Qe menava una piucela / Asauta, covinen e bela

AuzCassS 267: Qui natural lo vol triar / per faisons, tal lo deu gardar [c.‑à‑d. l'esparvier]: / … / camba lada e ben forteta, / coa clauzen e suptileta, / muscles azautz e cais agutz

GestaKarS 2742: E Karles, can los vic am tan covinent companha [var. am tan asauta c. ni ta be aparelhada], ac ne gran gaug e lausec l'abat

FlamG 1969: Trobat a so que demandava, / e dis a l'oste: «Cist m'asauta, / car es majer e plus adauta

FlamG 6948: … la cortz del comte flamenc / pel meillor cavallier lo tenc / ques uncas fos de nullas gens, / tant es sos cors adautz e gens.

FlamG 4553: Si es segon faissos aibitz, / non sai nul home tan asaut; / be·l deuri' om amar de saut

BrevAmR5 29508: Be m'an trait siei bell hueilh amoros, / e son gen corss e son azaut garnir, / son gen parlar e son gent aculhir

ReglTrMarshRaz 62,158: Tan a mi dons cors azaut / Que d'altr' amar no m'azaut. / Primers azautz es nomen e·l altre es verbs.

GlossItC 106: Azaur .i. piacevole.

GuilhBarraG 2147: e no cug pueyss qu'en lunha terra / trobes hom tant azaut parelh

GuilhBarraG 3464: Punhat hac ·ɪ· an e dos mes / en obrar dos minhotz subtils, / les pus azautz e·ls pus gentils

2. adv.

a. 'adroitement, habilement'

RaimCornNoulCDeuxMss 31,355: Despen azaut so que Dieus t'a donat, / que may val rix que paubres, mal son grat.

JaufreB 1741: Mais el li sap mut jen gandir, / E deliuramen e azaut, / E a fait a travers ·j· saut

AuzCassS 3379: Pueisas lo pauzatz ben azaut / en un ram contr' al soleill caut, / que·ls hueills e·ls pes li toque·l rais.

FlamG 7527: … / ans lo tiret mout gent vas se / e tant adaut lo fes baissar / que a sa guisa·l poc baisar

FlamG 7779: La marga pren, vai s'en ab ella, / e non es domna ni donzella / tant adaut la saupes plegar.

BrevAmR5 33169: E mou de gran sen natural / qui pascienmen sab so mal / azaut cubrir e sufertar, / et apress se sab revenjar

ReglTrMarshRaz 80,485: E sapies que·l adverbi no ha cas, per que fenex cascus en una maneyra… en axi com hom ditz cavalcatz tost, azaut, fort, que ia may no·s mudo d'autra guisa.

b. 'convenablement, gentiment, joliment'

ArnGuilhSansTDid 2,504: Aiatz rossi bastier / que·us port l'ausberc doblier, / e las armas en aut, / que iran pus azaut

PVidAv 26,20: … mais anc mais no menti / Nulha dona tan azaut ni tan gen

RaimVidF 1,1099: Vostre vestir sian talhat / e fait azaut e ben estan, / e no sian lag ni tacos

RaimVidF 2,18: Mas nobles cors… / … / li donet que saup far açaut / e d'avinent tot quant hanc feç

SordB 43,1158: … / e l'autr' als malvatz comandada, / que no es adauta de re, / ni fai ni dis azaut nul be

GuirRiqC 540: mas dels portals dis mai / en Guirautz, ses mentir: / E qui·ls ·ij· pot hubrir / greu passa·ls ·iij·, mas leu n'es per partir. / Mot o saup azaut dir

DaurelL 1610: «Bels filhs,» dit el, «armatz vos belamen.» / Et el s'adoba adzaut et covinen.

JaufreB 9670: Mais ja d'aisso no·us voil parlar, / Que mut sun servit ricamenz, / Asaut et acermadamenz, / Que tut fu a lur volontat.

JaufreB 3055: E puis comensun a cantar / Tan asaut e tan dousament / Qe nu es negus estrument / Qe fassa tan bon escoutar

JaufreB 3091: E si om d'amors las apela, / Saben e gent e asaut dir, / E d'autrear e d'escundir.

JaufreB 7133: E ambla, si que par que vol, / Adaut e jent, dreit et süau, / C'a penas au om son esclau

ÉvEnfH 1691: E l'enfant Jhesus tot certans / Tenc las passeras en ças mans / E dix lur apert e asaut: / «O passeras, volas enaut, / Que non vos puescan tenir dan / Ni aucire aquist enfan.»

PassS 715: Al senho d'aquel ostal / Diguat que Dieus lo guart de mal; / E sapiat li azaut dir / Que no li peze ges ni·l tir, / Que·l sant mastre vol tener / Pasca e guaut e ben aver.

PassS 1564: Jozep, be vos deu hom donar, / Car ta azaut sabet parlar, / E·us deu hom portar ondrament, / Car es hom leyals verament.

ContenTabC 65: Suau beuras, auzaut e gent

ContenTabC 84: De sopas quant maniaras, / auzaut e gent ti payseras